El Govern va signar en 2018 un total de 29 convenis de cooperació amb Catalunya i una aportació de 212,8 milions
08/08/2019
El més rellevant és el que atorga la subvenció del Pla Estatal d'Habitatge amb un compromís de despesa de 271,9 milions (un 77% aportat pel Govern de l'Estat i un 23% per la Generalitat)
El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública ha tancat l'Informe anual sobre els convenis de cooperació entre l'Estat i les comunitats autònomes subscrits durant 2018, període en el qual es van signar un total de 603 convenis o acords, en els quals van participar l'Estat i una o diverses comunitats autònomes. Els convenis amb Catalunya van ser en total 29 i van significar un compromís de despesa de 276 milions d'euros (212,8 d'aportació estatal i 63,2 de la Generalitat de Catalunya).
El més rellevant dels acords va ser també un dels primers que va signar l'actual executiu atorgant la subvenció corresponent al Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021 amb un compromís de despesa total de 271,9 milions d'euros (un 77% aportat per l'Estat i un 23% per la Generalitat).
A Catalunya, el major nombre de convenis els van signar el Ministeri d'Agricultura Pesca i Alimentació i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (6 cadascun). El Ministeri de Foment i el de Cultura i Esports van subscriure 4 més cadascun, i el Ministeri de Sanitat va signar 3. El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública va subscriure 2 i la resta fins a 29 (1 per ministeri) els van acordar: Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació; Educació i Formació Professional; Indústria, Comerç i Turisme; i Transició Ecològica.
Impuls a la cooperació Estat-CCAA
El Govern, amb la subscripció d'aquests convenis, ha canalitzat un dels objectius que es va fixar en l'agenda territorial des de la seva presa de possessió al juny de 2018, com és el d'impulsar l'ús i desenvolupament d'instruments que garanteixin que les activitats que desenvolupen l'Estat i les comunitats autònomes siguin coherents i complementàries.
Aquests instruments de cooperació resulten necessaris per assegurar el millor ús dels recursos materials i humans de les diferents administracions públiques, evitant possibles duplicitats administratives i respectant les competències de cada administració, i tot això, amb la finalitat de que els serveis públics que es presten a la ciutadania es desenvolupin de forma concertada i que els seus objectius siguin compartits pels tres nivells administratius: estatal, autonòmic i local.
Per aconseguir aquest objectiu, la signatura de més de 603 convenis en 2018 és una garantia de la confiança del Govern en el sistema autonòmic, del seu propòsit de tractar de forma equitativa problemes econòmics i socials comuns en totes les comunitats i de la seva aposta decidida per assegurar l'eficiència i coherència en la gestió pública.
A aquest efecte, els convenis de cooperació impulsats durant 2018 han donat resposta a problemes i situacions de fet conegudes per l'opinió pública i que requereixen d'un compromís compartit entre l'Estat i les comunitats autònomes.
Encara que tots els ministeris participen d'aquesta manera d'actuació, el 20% del total de convenis signats corresponen a dos departaments, que han desplegat una activitat de cooperació més intensa: Agricultura, Pesca i Alimentació (10,96%) i Foment (9.97%). Un altre 25% correspon a altres tres departaments: Ciència, Innovació i Universitats (8,97%), Treball, Migracions i Seguretat Social (8,64%) i Cultura i Esport (8,14%). En resum, l'activitat més intensa de col·laboració es correspon amb matèries en les quals coincideixen competències de l'Estat i autonòmiques.
El contingut dels convenis de cooperació és molt variat i heterogeni, ja que cerquen donar respostes a situacions diverses i no sempre coincidents, encara que per a la seva millor anàlisi s'ordenen en tres grups que atenen sengles finalitats.
- En un primer cas, l'Estat i les comunitats autònomes signen convenis per articular l'exercici de les seves competències quan ambdues parts tenen responsabilitat sobre la matèria que s'analitza. És el cas, per exemple, dels convenis signats per al soterrament o integració de xarxes ferroviàries d'ADIF en el desenvolupament urbà de les ciutats.
- En un segon suposat, l'Estat subscriu convenis per promoure i impulsar el desenvolupament d'actuacions que corresponen a les comunitats autònomes però que el Govern té interès a impulsar, la qual cosa freqüentment realitza mitjançant aportacions pressupostàries especials. El Pla Estatal d'Habitatge és el millor exemple impulsat durant 2018 amb totes les comunitats autònomes en situació d'igualtat i amb especial atenció a l'equitat en el tracte a totes les comunitats autònomes. Altres exemples d'aquests convenis són els signats per a la realització d'actuacions en matèria de desenvolupament rural sostenible, els dirigits al finançament de programes en nivells obligatoris de l'ensenyament, els relatius al desenvolupament de programes d'incentius de l'activitat investigadora; els referits al programa de farmacovigilància; els relatius a la participació autonòmica en els beneficis derivats dels béns decomissats pel tráfico de drogues; o aquells que financen programes dirigits a col·lectius específics, com a aturats, dones en situació de vulnerabilitat social, o immigrants.
- En un tercer cas, l'Estat i les comunitats autònomes aconsegueixen acords que suposen que els mitjans depenents d'una administració es posen al servei d'una altra administració diferent que requereix d'aquest tipus de col·laboració al no disposar de mitjans propis per atendre per si solament les demandes i necessitats ciutadanes. Són instruments de cooperació que asseguren l'auxili mutu entre les diferents administracions públiques. És el cas dels convenis de cessió de l'ús de programes informàtics entre administracions, per a la implantació de serveis digitals en l'àmbit de l'educació o la justícia, o els relatius al sistema cartogràfic nacional.
Els convenis estan íntimament relacionats amb el desenvolupament de l'Estat autonòmic des dels seus inicis, i per això/per això es venen usant per arbitrar mecanismes pràctics que aborden situacions concretes i que aporten una visió integrada i compartida dels problemes socials i administratius de totes les comunitats autònomes.